Escoltar l’audio

Dins l’àmbit de l’exposició dedicat al retrat, hi ha la fotografia d’un home d’esquena. Es podria dir, doncs, que és un “no-retrat”... perquè de fet no li veiem el rostre ni l’expressió de la cara.

En el diagrama tàctil, podem resseguir de baix a dalt: el contorn de les espatlles del personatge anònim, abillat amb una jaqueta de la qual sobresurt el coll d’una camisa de ratlles. A la part superior, el cap de l’home cobert amb una boina, rematada al bell mig per la típica punta o cueta. És una boina tradicional castellana, més petita, més arrodonida i encaixada que no pas la txapela basca, per exemple, força més plana i ampla.

Francesc Català Roca va prendre aquesta instantània en terres de Castella, a Àvila concretament, cap a finals dels anys 50 del segle XX. En aquella època va rebre un encàrrec del ministeri de turisme per fer un reportatge sobre el patrimoni i les tradicions dels pobles d’Espanya. Ell va aprofitar aquest viatge per a captar també escenes quotidianes i donar el protagonisme a les persones més senzilles.

Per a Català Roca, el seu principal plató fou sempre la ciutat, el camp, els pobles. Estudiava a fons la llum i l’ombra per a crear clarobscurs i, sense utilitzar cap mena de focus addicional, buscava el moment i l’hora idònia del dia per disparar la càmera.

Era també conegut com el fotògraf del silenci, una característica que li va permetre fotografiar l’artista Joan Miró mentre treballava en la intimitat del seu estudi, en unes condicions excepcionals de confiança i amistat. En certa manera, la imatge anònima del ciutadà d’Àvila també traspua aquest tarannà discret i callat de Francesc Català Roca.

Fotografia representativa: Qui?