Els Català, fotògrafs d’un segle

Audiodescripció

Escoltar l’audio

Aixafem el feixisme és probablement la imatge més cèlebre i més icònica de Pere Català i Pic, el pare de la nissaga. De format vertical i en blanc i negre, s’hi representa el peu d’un home, calçat amb espardenya de set vetes, que és a punt de trepitjar una creu gammada damunt un terra de llambordes.

Si exploreu amb detall el diagrama tàctil, notareu que l’estructura de l’esvàstica té algunes esquerdes, la qual cosa fa pensar que l’impacte de la petjada ja s’ha produït uns instants abans. Damunt la creu de color blanc, el peu cobert amb l’espardenya tradicional catalana resta suspès en l’aire, a pocs centímetres del terra. A la part superior esquerra de la imatge, una petita línia de relleu marca la vora del pantaló que deixa al descobert el turmell amb el relligat de les vetes. El terra de llambordes, no representat tàctilment, és moll, amb alguns filets d’aigua entre les juntures.

Aquesta fotografia, publicada per primera vegada a La Vanguardia l’octubre del 1936, va il·lustrar un dels cartells de guerra més destacats de la història, que va editar el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, dirigit per Jaume Miravitlles i del qual Pere Català i Pic n’era el cap d’Edicions. Un exemplar original del cartell de l’època, de 70 centímetres d’ample per un metre d’alt, s’exposa en aquesta mostra juntament amb la fotografia.

Si bé Català i Pic ha passat a la història en gran part per la potència d’aquesta imatge, ell ja era tot un referent de la fotografia publicitària i un pioner del fotomuntatge. De fet, la imatge del cartell estava molt pensada prèviament. Els fills de Català i Pic es van encarregar de comprar fang al carrer Tallers de Barcelona per emmotllar l’esvàstica. El fotògraf i el seu fill Francesc, que aleshores tenia 14 anys, es van dirigir a l’edifici de Capitania General, davant del port. El peu d’un mosso d’esquadra, alçat damunt el símbol nazi, acabaria donant la volta al món. L’escriptor i polític francès André Malraux el va considerar com un dels cinquanta millors cartells de guerra de tota la història.

Aquesta fotografia, feta quan encara no s’havien mostrat tots els horrors del feixisme i el nazisme, va esdevenir una eina eficaç de propaganda política en la mesura que el cartell original no conté cap paraula: tota la força es concentra en la imatge. Català i Pic era un gran amant de la concreció i la immediatesa: creia que el missatge havia d’arribar directament des de la visió i no des de la lectura.

Fotografia representativa: Per què i per a què?

Cartell de propaganda sense text amb una espardenya i una creu gammada, publicat pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, que el mateix Pere Català i Pic havia ajudat a crear. Aixafem el feixisme es va publicar per primera vegada a La Vanguardia el 24 d’octubre de 1936.

Barcelona, setembre-octubre del 1936

Pere Català i Pic