Escoltar l’audio

Les imatges històriques d’una obra tan única i especial com és la Sagrada Família, sempre ens deixen bocabadats davant la gran transformació que ha experimentat la seva construcció al llarg del temps. És el cas d’aquesta fotografia de Pere Català Roca, que mostra l’estat del temple a finals de la dècada dels anys 50 i principis dels 60 del segle passat. Avui dia és una vista del tot insòlita, radicalment diferent d’allò que es veu actualment des del mateix lloc on es va fer la foto: la plaça de la Sagrada Família, on ara hi ha la façana de la Passió.

Quan Pere Català Roca va captar aquesta instantània, només existia la façana del Naixement -la que dona a la plaça de Gaudí, on hi ha el llac- i una part de l’absis. Les dimensions i característiques del projecte, però, ja despertaven aleshores la curiositat del públic.

Analitzem la imatge a partir dels relleus que conté el diagrama tàctil. La línia horitzontal de la part inferior ressegueix el mur de tancament que envolta el recinte de les obres, però es dona el cas que aquesta línia coincideix també amb la base del temple. Recordem que es troba elevat respecte al nivell de carrer i les portes d’entrada són al capdamunt d’unes escales. És per això que les dues portes, ressaltades tàctilment amb textura plena, apareixen just per damunt del mur. Des d’aquest punt, el que hi ha al voltant és la part del darrere del portal del Naixement, on hi destaca la forma rodona de la rosassa a la part de dalt. Aquesta banda posterior de la façana que va construir Gaudí, avui només es pot veure lògicament des de l’interior de la nau.

Si seguim pujant des d’aquest portal trobem les quatre torres que coronen la façana del Naixement, dues a cada banda, les del centre lleugerament més altes que les dels extrems, unides a mitja alçària per un pont darrere del qual hi ha el gran xiprer o arbre de la vida. Notareu que les torres tenen un seguit de punts en relleu perfectament agrupats. Són les finestres o obertures de ventilació que Gaudí va dissenyar amb un doble objectiu: oferir resistència al vent, i permetre escampar el so de les campanes tubulars que hi ha dins les torres.

Per acabar amb l’exploració tàctil de la làmina, a la banda esquerra trobem l’absis inacabat, on hi destaquen alguns pinacles punxeguts. És en el centre d’aquest espai, buit a la fotografia, on avui dia s’aixeca la torre de la Verge Maria, de 127 metres d’alçada, coronada amb l’estrella lluminosa de dotze puntes.

Fotografia representativa: Quan?