La ceràmica a l’antiguitat

Escoltar l’audio

Com era la ceràmica dels nostres avantpassats?

La ceràmica és una troballa molt comuna en una excavació arqueològica i una guia per determinar a quina època pertany el jaciment. Se’n conserva molta, perquè no es degrada; però sovint es troba trencada perquè és un material fràgil.

Aquesta taula ens permet descobrir l’evolució i les tècniques de ceràmica en 3 èpoques de l’antiguitat: neolítica, ibèrica i romana. El sentit de la taula, on trobaràs 3 grups d’elements tàctils, és d’esquerra a dreta.

En primer lloc trobem la ceràmica neolítica

L’ús i el desenvolupament de les tècniques de producció ceràmica són fonamentals en el progrés de les societats humanes. A Catalunya, les ceràmiques més antigues que s’han trobat són del neolític, fa uns 7.000 anys, quan hi ha grups humans ja assentats i que poden acumular objectes.

Un dels mètodes més antics de fer ceràmica és la “Tècnica del xurro”. Servia, per exemple, per fer bols com els d’aquest primer grup, format per 2 elements:

• Si explores la primera peça, què notes? S’han utilitzat “xurros” d’argila flexible que s’han anat superposant i pressionant per ajuntar-los. És un recipient a mig fer.
• Explora la segona peça, ja acabada. Notes les diferències? S’ha anat allisant i pentinant amb les mans fins que la paret ha esdevingut més prima, forta i de la forma desitjada. També s’hi han afegit nanses.

Després, s’ha decorat fent incisions amb la vora d’una closca de petxina, com la que tens a la dreta del recipient.

Per acabar la peça, calia coure-la o bé a foc viu en fogueres de brancatge o bé en forns rudimentaris.


Ceràmica ibèrica

Les produccions ceràmiques iberes tenen una gran personalitat, sobretot amb la introducció del torn, per influència dels pobles mediterranis, fa uns 2.600 anys.

Explora la peça que et proposem. Quina forma té? És cilíndrica, amb una base molt ampla i plana, i les vores del recipient també planes. Recorda la forma d’un barret de copa.

És un càlat iber, un tipus de recipient molt característic d’aquesta època, destinat a l’emmagatzematge de productes com la mel, per comercialitzar-la per tota la Mediterrània.

El torn permetia l’elaboració de ceràmica de més qualitat i formes.

I com és un torn dels que utilitzaven els ibers? Doncs consta d’una superfície rodona i plana unida a un eix que es fa girar amb els peus 
i que, a la vegada, actua sobre una roda que compta amb prou inèrcia per girar de manera constant. La rotació constant permet tornejar formes arrodonides d’argila amb les mans molles. D’aquesta manera s’obtenen peces més regulars.

La cocció era a altes temperatures, combinant ambient reductor i oxidant, o només oxidant, el qual li atorgava acabats amb superfícies ataronjades.

I la decoració? Era a base d’una pintura de coloració vermellosa i ocre típica amb motius geomètrics, florals o humans.


Ceràmica romana

Els romans fabriquen, amb el torn i amb motlles, tota mena de recipients. Per exemple, ceràmica per a la cuina, àmfores per al transport i emmagatzematge, o llums d’oli. La que presentem aquí era ceràmica fina de taula. Normalment se’n diu de tipus “sigil·lada”, terme que prové del llatí i que vol dir que està “segellada” pel ceramista. En aquest tercer i darrer grup de la taula, trobem dues peces:

• La primera, què creus que és? Com és el seu interior?
• Ara explora la segona peça. Com és? Si les toques totes dues al mateix temps, en trobes les similituds?

Efectivament, la primera, més basta i de cap per amunt, és el motlle. La segona, de cap per avall, té un acabat d'un color marró vermellós brillant i llis. Al motlle, pots notar unes sanefes de flors en relleu enfonsat que al recipient acabat, apareixen en alt relleu; són el negatiu i el positiu de la decoració.

La tècnica del motlle és un clar exemple del que podríem anomenar una de les primeres produccions “en massa” de la història, que era distribuïda arreu de la Mediterrània a través d’una extensa xarxa comercial.