El treball de la pell a la prehistòria

Escoltar l’audio

Com era la vida dels nostres avantpassats de fa 35.000 anys?

Doncs vivien en petites comunitats i, per sobreviure, s’adaptaven i havien d’aprofitar tot el que els oferia la natura. Des de viure en coves per aixoplugar-se de les inclemències del temps, fins a recollir fruits o caçar animals.

Es pensa que eren comunitats on es repartien les tasques segons les habilitats i competències de cadascú. Tothom hi participava, independentment de la seva edat o gènere. Per tant, es pensa que eren comunitats força igualitàries.

La seva vida girava entorn a l’aprofitament. Quan es caçava un animal, per exemple, se n’aprofitava tot. Per suposat, la carn com a font de proteïna; però també els budells, les banyes, la pell i els ossos.

En aquesta taula, pots aprendre a fer una bossa prehistòrica, aprofitant els materials a l’abast, en 5 passos. El sentit de la taula, on aniràs trobant diferents elements tàctils, és d’esquerra a dreta.

Comencem per localitzar el tros de pell. Té dues cares ben diferents: la part exterior de l’animal és peluda; mentre l’altra banda és més llisa.

Per aconseguir una pell com aquesta, en primer lloc, s’havia de separar de la carn. Però sempre quedaven restes que s’havien de netejar per evitar que es podrís. Per això s’utilitzava un “gratador”: és aquesta eina que té un mànec de fusta i va enganxada a la taula amb una cadeneta. La pedra de sílex, de forma arrodonida però vores esmolades, permetia gratar la pell i extreure’n les restes fins que quedava prou neta i fina. Seguidament, la pell es posava a assecar al sol.

A continuació trobem un fragment d’os i una agulla de cosir feta amb aquest material.

En tercer lloc, al costat de l’agulla, hi ha una eina de sílex, punxeguda i esmolada. És un “perforador”, que serveix per foradar l’ull a l’agulla per poder-hi passar el fil. El notes?

En quart lloc, ens hem d’assegurar que l’agulla queda ben polida. La fregarem amb una pedra sorrenca, com si fos paper de vidre, per llimar les rugositats i que llisqui bé a l’hora de cosir.

Finalment, cosirem la bossa amb fibres vegetals. De fet, no sabem com eren ni el disseny que tenien, però és un exemple del que podrien fer amb els materials a l’abast.

Serviria per transportar les pertinences. En una comunitat nòmada, cal tenir sempre les eines recollides i estar a punt per sortir.

I com sabem què feien? De fet, ens han arribat pocs materials orgànics, com el cuir. Però, gràcies a l’arqueologia experimental, els experts infereixen com era l’aprofitament i la transformació de la pell, les eines i els processos per obtenir, per exemple, calçat, vestits, guants o bosses com aquesta.