La nena obrera

Audiodescripció

Escoltar l’audio

L’obra titulada “La nena obrera”, de Joan Planella, té una rellevància molt especial dins les col·leccions del Museu d’Història de Catalunya. És per això que hem volgut posar-la a l’abast de tothom, amb el suport d’un diagrama tàctil i alguns materials complementaris relacionats amb la temàtica del quadre.

Aquesta pintura a l’oli és considerada una obra mestra de l’anomenat Realisme social del segle XIX, un corrent artístic que vol cridar l’atenció sobre les condicions de vida de les classes més desfavorides. De dimensions discretes - fa 67 centímetres d’alt per 55 d’ample -, mostra, amb tot detall, una nena treballant en un teler, una escena habitual del nostre passat industrial, quan la mà d’obra infantil, i especialment la femenina, era barata i productiva.

Si comenceu a explorar la làmina tàctil per la banda esquerra, distingireu en primer lloc la figura de la nena. Dempeus i de perfil a l’espectador, té el cos lleugerament inclinat damunt la peça de roba que està teixint. El braç esquerre el té una mica alçat i estirat endavant, mentre que amb la mà dreta subjecta una llançadora, l’eina que fa passar el fil horitzontal de la trama per entre els fils verticals de l’ordit. A la dreta de la taula trobareu una mostra real de la llançadora que hi ha representada en el quadre. Està ubicada entre els flocs de cotó, la matèria primera per fer fil, i un retall de tela amb els fils perfectament entrellaçats.

Seguim amb la descripció de la pintura. La nena, que sembla tenir uns 9 o 10 anys, va vestida amb faldilla i davantal de tons marronosos, i una mena de guardapols de color gris amb les mànigues arremangades. Al coll, porta nuat un mocador blanquinós. La criatura, de pell pàl·lida i cabell pèl-roig, va pentinada amb una trena mig desfeta que li cau per l’esquena. Amb la mirada fixa en allò que està fent, la seva actitud té un aire de resignació i cansament.

La resta del quadre, des de la part central fins a l’extrem dret, té un clar protagonista: la màquina del teler, probablement del tipus anomenat “de garrot”, un enginy tècnic a base de corretges i garrots de fusta que era una versió mecanitzada del teler artesà manual. A la part de baix de la làmina, a tocar de la faldilla de la nena, notareu en relleu les dues grans rodes dentades del mecanisme que fa funcionar el teler.

Per últim, un detall important. Al fons de l’escena, enfosquit per la penombra, hi ha la figura d’un home -segurament un contramestre- que sembla fer funcionar una altra màquina. La seva mirada, però, està clarament dirigida vers la nena, en actitud vigilant. Aquesta part de l’obra no està representada tàctilment.

Malgrat la bellesa formal del quadre des del punt de vista artístic, la seva temàtica ens sacseja davant la realitat que reflecteix: tot un testimoni de les condicions d’explotació infantil que van contribuir a la puixant industrialització tèxtil del segle XIX.

La nena obrera